Federació Andorrana Muntanyisme
La Federació Andorrana de Muntanyisme (FAM) és una entitat privada d’interès cívic i social, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar. Sense ànim de lucre, la seva missió és fomentar, regular i representar les activitats i els esports de muntanya a Andorra.
La FAM està integrada per clubs, agrupacions esportives, seccions esportives, esportistes, àrbitres i tècnics que practiquen les diverses modalitats dels esports de muntanya.
Per delegació de l’Administració pública, la FAM exerceix funcions públiques de caràcter administratiu i actua com a agent col·laborador del Govern en matèria esportiva i de muntanya.
Selecciona una modalitat per consultar-ne la informació.
L’alpinisme és la disciplina de la muntanya que consisteix a ascendir cims i recórrer itineraris d’alta muntanya afrontant terreny alpí i sovint mixt —roca, neu i gel—.
No és només «pujar una muntanya»: és moure’s en un entorn exigent on intervenen la meteorologia, l’orientació, la tècnica i la gestió del risc.
És una activitat que combina esport, experiència i criteri. Planificar bé, progressar amb seguretat i prendre decisions en un medi canviant és una part essencial de l’alpinisme.
L’alpinisme implica progressar per itineraris que poden incloure:
Sovint és una activitat de jornada llarga, o fins i tot de diversos dies, amb horaris matiners, canvis de temperatura i la necessitat de saber llegir la muntanya i adaptar-s’hi.
L’objectiu acostuma a ser fer un cim o un itinerari amb un enfocament de progressió segura i gaudi de la muntanya: ascensions clàssiques, travesses, crestes o canals de neu.
Quan parlem d’alpinisme esportiu, el repte pot ser:
L’inici o la progressió en els esports de muntanya és més segur i enriquidor quan es fa dins d’un club. Els clubs organitzen cursos, sortides i activitats formatives, i permeten compartir experiències amb persones que tenen trajectòria en aquestes disciplines.
Les curses de muntanya són competicions a peu que transcorren en medi natural —camins, corriols, carenes i pendents pronunciats— amb dos components essencials: el desnivell i la tecnicitat del terreny.
No és el mateix córrer en pla que progressar per muntanya: aquí el ritme el marquen el pendent, el tipus de sòl, el perfil del recorregut i les condicions del dia.
Quan parlem de curses de muntanya, ens referim a proves on es combinen:
Hi ha recorreguts més corribles i d’altres de molt tècnics, però sempre amb el mateix denominador comú: el desnivell i la muntanya com a escenari.
L’skyrunning posa el focus en entorns més alpins i exigents: pendents fortes, terreny tècnic, trams aeris i, sovint, altitud.
Les curses verticals són proves d’ascens continu: des de la sortida fins a la meta, tot és pujada.
Són formats molt intensos i directes, on compten la potència, l’eficiència i la gestió de l’esforç.
Són ideals per mesurar el rendiment en pujada i acostumen a ser espectaculars tant per als corredors com per al públic.
El material dependrà de la prova i del terreny, però el mínim habitual és:
L’inici o la progressió en els esports de muntanya és més segur i enriquidor quan es fa dins d’un club. Els clubs organitzen cursos, sortides i activitats formatives, i permeten compartir experiències amb persones que tenen trajectòria en aquestes disciplines.
A més, ofereixen un entorn ideal per aprendre amb criteri, millorar la tècnica i adquirir bons hàbits de seguretat a la muntanya.
L’esquí de muntanya és una disciplina d’hivern que combina pujada i baixada fora de pistes. Es progressa en ascens amb esquís equipats amb pells de foca i, un cop a dalt, es fa la transició per baixar esquiant.
En alguns trams drets o tècnics, cal portar els esquís a l’esquena i pujar a peu.
És un esport molt complet perquè combina resistència, tècnica d’esquí, orientació i coneixement del medi: la neu, el terreny i la meteorologia.
L’esquí de muntanya segueix un ritme molt característic:
Pot ser una sortida recreativa —una travessa, un cim o un itinerari circular— o una pràctica esportiva molt intensa en format de competició.
L’objectiu acostuma a ser gaudir de la muntanya hivernal: assolir un cim, fer una travessa, completar un itinerari circular o baixar en neu verge, sempre amb criteri i seguretat.
La planificació de l’itinerari, els horaris, la meteorologia i el risc d’allaus és una part essencial de l’activitat.
En competició, l’objectiu és aconseguir la màxima velocitat i eficiència: pujar ràpid, completar les transicions amb precisió i baixar amb control.
El programa competitiu inclou disciplines com l’Sprint, el Relleu Mixt, la Individual, la Vertical i la prova per Equips.
L’inici o la progressió en els esports de muntanya és més segur i enriquidor quan es fa dins d’un club. Els clubs organitzen cursos, sortides i activitats formatives, i permeten compartir experiències amb persones que tenen trajectòria en aquestes disciplines.
A més, ofereixen un entorn ideal per aprendre amb criteri, millorar la tècnica i adquirir bons hàbits de seguretat a la muntanya.
El descens de barrancs, o barranquisme, és una activitat de muntanya que consisteix a progressar pel llit d’un torrent, rierol, riu de muntanya o gola.
Combina diferents tècniques segons el terreny i la presència d’aigua: caminar, nedar, desgrimpar, fer salts, lliscar per tobogans naturals i, quan cal, utilitzar cordes per superar ressalts i cascades.
És una disciplina molt completa perquè combina tècnica, lectura del medi, gestió del risc i aventura. Cada barranc és diferent i les condicions poden canviar ràpidament.
Un descens de barrancs acostuma a tenir tres parts:
Durant el descens es poden alternar trams de progressió aquàtica, roca llisa, badines, ressalts, tobogans naturals i ràpels.
Segons la presència d’aigua i el tipus de recorregut, podem distingir:
Segons el perfil del descens, també podem trobar:
La dificultat d’un barranc no depèn únicament del seu traçat. Pot variar molt segons el dia i les condicions.
El material pot variar segons el barranc, però l’equip bàsic acostuma a incloure:
Un dels riscos més importants és el canvi sobtat del cabal a causa de pluges a la conca, encara que al lloc del descens faci bon temps.
L’inici o la progressió en els esports de muntanya és més segur i enriquidor quan es fa dins d’un club. Els clubs organitzen cursos, sortides i activitats formatives, i permeten compartir experiències amb persones que tenen trajectòria en aquestes disciplines.
A més, ofereixen un entorn ideal per aprendre amb criteri, millorar la tècnica i adquirir bons hàbits de seguretat a la muntanya.
L’escalada és un esport que consisteix a progressar per una paret vertical, ja sigui de roca natural o d’un mur artificial, utilitzant principalment mans i peus, amb o sense material d’assegurament segons la modalitat.
Més enllà de la força i la resistència, és una disciplina on tenen un paper fonamental la tècnica, l’equilibri, la concentració i la presa de decisions.
Escalar consisteix a progressar buscant preses i recolzaments per avançar amb moviments eficients.
És una disciplina molt completa perquè combina:
Es pot practicar tant a l’aire lliure, en parets de roca natural, com en rocòdroms amb murs artificials.
Es practica sobre vies equipades amb assegurances fixes instal·lades a la paret. És una de les opcions més habituals per iniciar-se a la roca, sempre amb una formació adequada i criteri de seguretat.
En aquesta modalitat és el mateix escalador qui col·loca els seus asseguraments mentre progressa. Requereix més experiència, coneixements i una lectura més completa del terreny.
Consisteix en passos curts i intensos sobre blocs o parets baixes, sense utilitzar corda i amb crash pads per esmorteir les caigudes. És una modalitat molt tècnica i explosiva.
El rocòdrom és una instal·lació equipada amb preses artificials que simulen la roca. Les vies solen estar identificades per colors o nivells, facilitant una progressió gradual.
És la porta d’entrada més accessible per a moltes persones.
Les competicions es desenvolupen habitualment en murs artificials i es divideixen en tres disciplines principals:
El material varia segons la modalitat practicada, però el més habitual és:
L’escalada és un repte físic i mental que ofereix beneficis molt diversos:
L’inici o la progressió en els esports de muntanya és més segur i enriquidor quan es fa dins d’un club. Els clubs organitzen cursos, sortides i activitats formatives, i permeten compartir experiències amb persones que tenen trajectòria en aquestes disciplines.
A més, ofereixen un entorn ideal per aprendre amb criteri, millorar la tècnica i adquirir bons hàbits de seguretat a la muntanya.
L’escalada en gel és una disciplina d’hivern que consisteix a progressar sobre gel, principalment cascades gelades, ressalts i murs formats per aigua congelada, utilitzant piolets tècnics i grampons.
És una activitat molt tècnica on tenen un paper fonamental la precisió, el ritme, la lectura del gel i la gestió del risc.
A més de la pràctica clàssica a la muntanya, també existeix un format de competició desenvolupat sobre estructures artificials.
La progressió es basa en:
Habitualment es practica en cordada: mentre una persona escala, l’altra assegura la progressió.
És la modalitat més clàssica. Es practica sobre línies naturals de gel format per aigua congelada, utilitzant reunions i assegurances específiques.
Combina trams de gel i roca. Es progressa utilitzant piolets i grampons tant sobre roca com sobre gel, exigint una tècnica molt específica.
Consisteix a progressar amb piolets sobre roca o estructures artificials. És molt utilitzat com a entrenament quan no hi ha gel o per preparar itineraris mixtos.
L’objectiu és completar una via o una cascada amb seguretat, adaptant-se a les condicions del moment i progressant de manera gradual.
En aquesta disciplina, el medi natural —gel, neu i meteorologia— condiciona completament l’activitat.
Des de fa uns anys també existeixen competicions sobre estructures artificials, on el protagonisme recau en la tècnica, la resistència i la precisió.
L’escalada en gel presenta riscos específics que cal conèixer i respectar.
És imprescindible consultar la meteorologia i les condicions, portar sempre casc, mantenir una bona separació entre cordades, planificar correctament el retorn i saber renunciar quan les condicions no són adequades.
L’inici o la progressió en els esports de muntanya és més segur i enriquidor quan es fa dins d’un club. Els clubs organitzen cursos, sortides i activitats formatives, i permeten compartir experiències amb persones amb trajectòria en aquestes disciplines.
També ofereixen un entorn ideal per aprendre amb criteri, perfeccionar la tècnica i adquirir bons hàbits de seguretat a la muntanya.
L’excursionisme és la pràctica de caminar per la muntanya i el medi natural seguint itineraris com senders, camins, valls, boscos o crestes fàcils, amb l’objectiu de conèixer el territori, gaudir de la natura i progressar amb seguretat.
Pot anar des d’una passejada curta fins a rutes llargues i exigents, però sempre té tres elements essencials: autonomia, planificació i respecte pel medi.
Fer excursionisme és molt més que sortir a caminar. Normalment comporta:
És una activitat accessible, però això no significa que sigui automàticament fàcil. A la muntanya, el criteri forma part de l’activitat.
Inclou sortides destinades a gaudir del paisatge, millorar la salut, descobrir nous itineraris i compartir l’activitat amb amistats o família.
Prioritza un ritme tranquil, l’experiència personal i la seguretat.
Comprèn itineraris més llargs o amb un desnivell més important, en què el repte físic està relacionat amb la distància, el desnivell, el temps i un grau més elevat d’autonomia.
En aquest tipus de sortides, la planificació i la gestió del material són especialment importants.
A la muntanya, la preparació és el que marca la diferència.
L’inici o la progressió en els esports de muntanya és més segur i enriquidor quan es fa dins d’un club. Els clubs organitzen cursos, sortides i activitats formatives, i permeten compartir experiències amb persones que tenen coneixements i trajectòria en aquestes disciplines.
A més, ofereixen un entorn adequat per aprendre amb criteri, millorar la tècnica i adquirir bons hàbits de seguretat a la muntanya.
La marxa nòrdica és una forma de caminar més activa i eficient que la caminada habitual, perquè incorpora l’ús de bastons específics i una tècnica que impulsa el cos cap endavant.
El resultat és una activitat molt completa que treballa simultàniament cames, braços i tronc, amb un impacte articular moderat i una sensació de moviment molt fluida.
La marxa nòrdica es basa en un patró de moviment altern —braç dret amb cama esquerra i viceversa— i en:
Aquesta tècnica amplia el treball muscular i reparteix millor l’esforç durant la marxa.
És una activitat ideal per millorar la salut i el benestar, caminar a bon ritme, gaudir de la natura o de l’entorn urbà i mantenir una bona forma física sense necessitat de córrer.
Es practica amb objectius de rendiment, mitjançant entrenaments estructurats, ritmes més elevats i, en alguns casos, competicions on la tècnica i el control del moviment són determinants.
L'inici o la progressió en els esports de muntanya és més segur i enriquidor quan es fa dins d'un club. Els clubs organitzen cursos, sortides i activitats formatives, i permeten compartir experiències amb persones amb coneixements i trajectòria en aquestes disciplines.
També ofereixen un entorn ideal per aprendre amb criteri, perfeccionar la tècnica i adquirir bons hàbits de seguretat a la muntanya.
L’orientació és un esport en què l’objectiu és trobar una sèrie de punts de control, anomenats fites, repartits pel terreny i en l’ordre indicat, utilitzant principalment un mapa d’orientació i una brúixola.
Guanya qui completa el recorregut en el menor temps, però el secret no és només córrer més: és navegar millor.
És una disciplina molt completa perquè combina condició física, lectura del terreny, presa de decisions i concentració.
En una cursa d’orientació cada participant rep:
A partir d’aquí, cada participant decideix:
És una modalitat ideal per iniciar-se, amb recorreguts més senzills, un ritme tranquil i l’aprenentatge dels conceptes bàsics.
Permet familiaritzar-se amb la lectura del mapa, la simbologia, els rumbs i les principals referències del terreny.
En la modalitat esportiva, l’objectiu és combinar velocitat i precisió.
Un petit error pot representar una pèrdua important de temps, de manera que la lectura del mapa, la concentració i la gestió del risc són determinants.
L’inici o la progressió en els esports de muntanya és més segur i enriquidor quan es fa dins d’un club. Els clubs organitzen cursos, sortides i activitats formatives, i permeten compartir experiències amb persones que tenen coneixements i trajectòria en aquestes disciplines.
A més, ofereixen un entorn adequat per aprendre amb criteri, millorar la tècnica i adquirir bons hàbits de seguretat a la muntanya.
Les raquetes de neu són un material que es col·loca a les botes i permet caminar sobre neu amb més facilitat, augmentant la superfície de suport i evitant enfonsar-se tant.
Fan possible realitzar excursions hivernals sense necessitat d'esquí i constitueixen una de les portes d'entrada més accessibles a la muntanya a l'hivern.
Tot i així, «accessible» no significa «sense risc»: la planificació, el coneixement del medi i la seguretat són una part essencial de qualsevol activitat hivernal.
Una sortida amb raquetes és excursionisme sobre neu. Habitualment inclou:
És una manera excel·lent de descobrir la muntanya hivernal amb una tècnica relativament senzilla.
Es practiquen en itineraris fàcils o moderats, on l'objectiu és gaudir de la natura, millorar la forma física i moure's amb seguretat.
La planificació de la ruta, la meteorologia, els horaris i el material adequat són aspectes fonamentals.
La vessant esportiva consisteix a córrer o alternar córrer i caminar ràpid sobre neu, seguint un recorregut balisat.
El rendiment depèn de l'eficiència de la passa, del ritme sostingut i d'una bona gestió de l'esforç en els diferents desnivells.
Quan l'itinerari transcorre per zones amb pendents o terreny potencialment exposat a allaus és imprescindible disposar de:
L'inici o la progressió en els esports de muntanya és més segur i enriquidor quan es fa dins d'un club. Els clubs organitzen cursos, sortides i activitats formatives, i permeten compartir experiències amb persones amb coneixements i trajectòria en aquestes disciplines.
També ofereixen un entorn ideal per aprendre amb criteri, perfeccionar la tècnica i adquirir bons hàbits de seguretat a la muntanya.
El senderisme és una activitat de muntanya i natura que consisteix a recórrer itineraris a peu seguint camins i senders, marcats o tradicionals, amb l’objectiu de gaudir del medi, fer salut i descobrir el territori.
És una pràctica accessible i molt popular, però, com qualsevol activitat a la muntanya, requereix planificació, criteri i respecte pel medi.
Fer senderisme implica:
Habitualment es practica en entorns naturals com valls, boscos, colls, carenes suaus i itineraris panoràmics.
Consisteix en sortides curtes o de durada mitjana per gaudir del paisatge, en grup o en família, sense buscar necessàriament un gran repte físic.
És una manera ideal de descobrir nous itineraris, incorporar hàbits saludables i adquirir progressivament una bona cultura de muntanya.
Camins curts i accessibles, ideals per iniciar-se, mantenir una activitat física regular i descobrir l’entorn proper.
Rutes amb marques o senyalització específica que faciliten l’orientació i permeten seguir el recorregut amb més seguretat.
Travesses per etapes, d’un o diversos dies, que requereixen més autonomia, planificació i gestió del material.
L’inici o la progressió en els esports de muntanya és més segur i enriquidor quan es fa dins d’un club. Els clubs organitzen cursos, sortides i activitats formatives, i permeten compartir experiències amb persones que tenen coneixements i trajectòria en aquestes disciplines.
També ofereixen un entorn ideal per aprendre amb criteri, millorar la tècnica i adquirir bons hàbits de seguretat a la muntanya.
El snowrunning consisteix a córrer o progressar ràpidament sobre neu, habitualment en itineraris balisats o recorreguts de muntanya hivernal, combinant tècnica de cursa, adaptació al terreny i gestió de les condicions de la neu.
Trasllada l'essència de les curses de muntanya a l'hivern: desnivell, esforç, ritme i tècnica, però amb un factor determinant: la neu modifica completament la manera de moure's.
El snowrunning consisteix a:
La neu pot ser dura, pols, primavera o transformada, i això condiciona el ritme, la tècnica i el material necessari.
Permet entrenar i gaudir de córrer durant l'hivern sense la pressió de la competició.
És una excel·lent manera de mantenir la forma física i descobrir noves sensacions en un entorn nevat.
Les competicions es desenvolupen sobre recorreguts marcats i l'objectiu és completar-los en el menor temps possible.
Hi tenen un paper clau la gestió del ritme, la tracció, l'eficiència de la passa i la capacitat d'adaptar-se als canvis de la neu.
L'inici o la progressió en els esports de muntanya és més segur i enriquidor quan es fa dins d'un club. Els clubs organitzen cursos, sortides i activitats formatives, i permeten compartir experiències amb persones amb coneixements i trajectòria en aquestes disciplines.
També ofereixen un entorn ideal per aprendre amb criteri, perfeccionar la tècnica i adquirir bons hàbits de seguretat a la muntanya.
